Àudios Àlbum Familiar del Barri

Dins del programa «Enregistrem la memòria» de Sants3Ràdio es va crear un espai per a l’Àlbum Familiar del Barri amb 10 històries explicades en primera persona per part d’alguns participants de l’edició 2018 de l’Àlbum Familiar.

La temporada 2019/2020, es va emetre una selecció d’enregistraments en el que un testimoni parlava sobre les imatges del seu àlbum familiar, reconstruint la memòria col.lectiva i popular de Sants a través de les veus dels veïnat.

Aquí recuperem els enregistraments i algunes de les fotografies sobre les que parlen els protagonistes.

Homenatge a les dones a Sants – Teresa Arcos Campos

Data d’emissió: 23/11/2019
Testimoni: Teresa Arcos Campos
Referència de la fotografia:
AFS-00053-TAC

 


Com s’anava a La Palma a Sants – Rosa Belles Guitard

Data d’emissió: 30/11/2019
Testimoni: Rosa Belles Guitard
Referència de la fotografia:
AFS-00081-RBG


Badal, el carrer de la nostra vida – Montserrat Estivill Grau

Data d’emissió: 7/12/2019
Testimoni: Montserrat Estivill Grau
Referència de la fotografia:
AFS- 00057-MEG


Els basters de carretera de Sants 334 – Dolors Joan Jorba


Data d’emissió: 14/12/2019
Testimoni: Dolors Joan Jorba
Referència de la fotografia:
AFS-00066-DJJ


Mortalitat a Sants a la Postguerra – Carme Garcia Gomila

Data d’emissió: 21/12/2019
Testimoni: Carme Garcia Gomila
Referència de la fotografia:
AFS-00106-CGG


Foto familiar al carrer de Càceres – Lidia Majoral Alcon

Data d’emissió: 28/12/2019
Testimoni: Lidia Majoral Alcon
Referència de la fotografia:
AFS-00035-LMA


Records de casament a Sants – Anna Garcés Díaz

Data d’emissió: 4/01/2020
Testimoni: Anna Garcés Díaz
Referència de la fotografia:
AFS-00047-AGD


Caramelles a Sants – Maria Muñoz Moreno

Data d’emissió: 11/01/2020
Testimoni: Maria Muñoz Moreno
Referència de la fotografia:
AFS-00165-MMM


Records compartits – Amparo Ventoso Rambla, Lidia Majoral Alcon, Montserrat Estivil Grau, Jesús Vila García

Data d’emissió: 18/01/2020
Testimoni: Amparo Ventoso, Lidia Majoral Alcon, Montserrat Estivil Grau, Jesús Vila García
Referència de la fotografia:
AFS-000178-JVG


Sidecars fets a Sants – Francesc Castro Cadena

Data d’emissió: 19/09/2020
Testimoni: Francesc Castro Cadena
Referència de la fotografia:
AFS-00002-FCC


»» Consulta les condicions d’ús de les imatges »»
Imatge de portada: Maria Jesús Posilio entrevistant a Rosa Belles Guitart, primera participant al projecte el dia 18 d’octubre del 2018. Fotografia S.Muriel.

23/09-13/10 | Exposició «The Game»

Exposició en curs del 23 de setembre al 13 d’octubre del 2020
Entrada gratuïta

L’organització RUIDO Photo presenta «The Game —Violència policial a les portes d’Europa», una exposició fotogràfica que mostra el testimoni de persones migrants i refugiades que han patit la violència policial dels guardians d’una de les fronteres d’Europa.

Zamir Rezai ha intentat quaranta cops creuar la frontera entre Sèrbia i Croàcia, una de les portes d’entrada a la Unió Europea per la ruta migratòria dels Balcans. Quaranta cops l’han retornat directament a Sèrbia sense poder accedir a demanar una petició d’asil.

Aquestes devolucions en calent inclouen —segons denuncien els mateixos migrants—, pallisses, abusos, robatoris i destrucció de documents i mòbils per part de la policia croata. Però Zamir Rezai no defalleix. Gairebé cada nit s’enfronta al fred, al cansament i a la por de ser enxampat de nou i torna al bosc a fer el «Game» (el joc). Així és com les persones migrants anomenen el creuament de fronteres ja que, en efecte, és com un videojoc: a cada etapa hi ha desenes d’obstacles i un moviment en fals et torna a la casella de sortida. Els obstacles no estan col·locats a l’atzar. És la resposta de la Unió Europea al trànsit de persones migrants i refugiades per la zona dels Balcans, després de tancar les fronteres d’Hongria i de firmar l’acord amb Turquia.

La majoria de persones provenen de zones en conflicte d’Orient Mitjà i Àsia Central (Afganistan o Iraq) i dels països del Nord d’Àfrica, que opten per aquesta ruta perquè prefereixen exposar-se a pallisses i devolucions en calent a morir al Mar Mediterrani.

» Del 23 de setembre al 13 d’octubre
» La Lleialtat Santsenca, Olzinelles 31, Barcelona
» Entrada gratuïta

—–
Un projecte de RUIDO Photo amb fotografies de Pau Coll i text de Clara Roig en col·laboració amb Revista 5W.

Sobre RUIDO Photo

RUIDO Photo és una organització dedicada a la imagen documental en temes de drets humans i conflictes socials.

Imatge de portada: Pau Coll / RUIDO Photo

Exposició —«Harry Walker: obrers i veïns en lluita»

Exposició en curs del 27 de gener al 29 de febrer. Entrada lliure
Presentació de l’exposició: dimarts 28 de gener, 19h. A càrrec de la  Comissió del Centenari de la Prosperitat. Activitat gratuïta amb reserva aquí

Una exposició a La Lleialtat explica com l’espai que ocupava la fàbrica automobilística va passar a ser del veïnat. 

Una de les coses que fa de Barcelona més que una ciutat són els seus veïns. Amb la intenció de fer millor el lloc on viuen, estan en una constant lluita pels drets de tot el col·lectiu en contra dels interessos particulars.

Un clar exemple d’això és la fàbrica de l’empresa automobilística Harry Walker, que es va instal·lar a Barcelona, al barri de La Prosperitat, l’any 1954 i que es va fer molt coneguda després dels dos mesos de vaga que van fer els seus treballadors l’any 1971.

Barcelona va ser, durant la dictadura franquista, una ciutat capdavantera en les lluites per la democràcia, testimoni del sorgiment d’un moviment obrer que, al llarg dels anys seixanta, s’expandiria per tots els racons de Catalunya i, que als anys setanta, donaria pas al moviment veïnal que marcaria l’agenda de les millores materials de la nova ciutat democràtica.

L’any 1967 ja havien tingut lloc algunes aturades a la Harry Walker, però no serà fins 3 anys després, en un context creixent de mobilització, que l’ambient es deteriorarà considerablement. L’espurna de la protesta vindrà condicionada no només per les condicions penoses, els salaris baixos i l’autoritarisme patronal, sinó també pel malestar ocasionat pels fums tòxics. S’iniciarà llavors una espiral repressiva, per una banda, i la resposta insubmisa dels treballadors i treballadores; un conflicte que durarà  62 dies en el que Barcelona esdevindrà capital de la lluita obrera.

L’empresa Harry Walker tancarà la fàbrica de la Prosperitat a finals dels anys setanta, deixant un gran espai buit a la ciutat. A partir d’aquí començarà una lluita veïnal perquè s’hi fessin equipaments per al barri. en contra de la voluntat de la propietat que volia construir blocs de pisos. Després de molt temps, les 18 hectàrees de l’antiga fàbrica han acabat acollint un institut, una escola, un poliesportiu i un CAP, a més d’una gran plaça.

Aquest procés estarà recollit en una exposició anomenada «Harry Walker: obrers i veïns en lluita». Una mostra que traça una cartografia que s’acaba en el moment en què al 2017 els activistes i veïns de la Prosperitat van aconseguir canviar el nom de l’espai urbà de plaça de Harry Walker a plaça de les Treballadores i Treballadors de Harry Walker. Un espai que s’ha guanyat a pols al sistema econòmic imperant. Un espai aconseguit en contra dels interessos particulars a través de les lluites.


. Exposició organtzada i produïda per: MUHBA-Museu d’Història de Barcelona. Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona i la Comissió Centenari de la Prosperitat (Nou Barris) 1919-2019
. Comissariat i documentació: Joan Gimeno, Cristian Ferrer, Néstor Bogajo
. L’exposició és una proposta de la Comissió Centenari Prosperitat

NOTÍCIES 3:24 «62 dies en vaga: la Harry Walker, una història de lluita obrera i veïnal»