El carrer d’Olzinelles. Memòries d’un veí

Extracte del llibre: El carrer d’Olzinelles. Memòries d’un veí de Manuel Oliver i Miret. El podeu trobar a la Biblioteca del Vapor Vell, a l’apartat de Col·lecció Local, N 833 Oli.

38. Cooperativa o -cumparativa-

Si hagués de repetir l’escoltat per l’orella (vox populi), el nom usat de boca en boca, seria el de “Cumpretiva” per anomenar la Societat… “COOPERATIVA OBRERA LA LLEIALTAT SANSECA”.

Aquesta societat com vol resar el seu titular, estava formada per gent obrera del barri, pràcticament pels mateixos bons elements que ja portaven inquietuds per dinamitzar el veïnatge, com podien ser els que formaven la junta de la penya del futbol, o bé el president de la comissió de Festa Major, el Sr. Josep Olivella, (pare d’un company dels Maristes i contramestre de l’Espanya Industrial) o també els distints presidents del “coro”. La finalitat era muntar a l’engròs una comercial, principalment per vendre queviures, (per això li dèiem “cumprativa”) sostinguda pels socis, tots treballadors, cercant els avantatges de disposar d’articles de qualitat més variats i a la fi obtenir beneficis. Amb delícia rememoro el berenar d’algun dijous a la tarda (feiem festa a classe); es tractava de sucar un llonguet partit pel mig amb oli “d’oliva”, i recollir un grapadet dels millors llardons: amics res comparables de tan rebò! La pega era el preu, tot plegat un ralet (25 ctms). El primer domicili social estava al carrer Dalmau, de pas obligat llavors. La prosperitat de la iniciativa obrera va permetre traslladar-la al carrer Olzinelles cantonada Altafulla, coincidint, poc més o menys, en el temps amb les obres d’obertura del nou vial.

39. Sòlida construcció

Al solar emprat de dimensions considerables, li dèiem “el tancat”, allí es construí un esplèndit edifici, amb una magnífica sala d’espectacles al primer pis. Tinc present el dia de la fastuosa inauguració amb la sarsuela “Bohemios” del mestre Amadeus Vives, cantada pel tenor Biernés. Edifici, el de l’anunciat, que acull una indústria torronera de gran prestigi com és “VIAR”, i en un temps ja més llunyà fou cèlebre la Sala de Ball “Bahia” regida pel Sr. Llistosella; sala de ball que servia a més com a local d’assaig de l’orquestra d’Antoni Machin. A l’estiu amb les finestres obertes, ens permetia gaudir (a vegades una mica massa) dels cants del “manissero” que repetia fins a la sacietat; fins que li sortia al seu gust: el cantant denotava ser un professional exigent, bisant fins a la perfecció els “angelitos”, les “gardenias” o la “madrecita querida”.

Sento recança de no poder dir el perquè es dissolgué la societat “la Cumprativa”. La construcció ha quedat en peu, però tampoc puc informar, sobre qui és el propietari, ni tan sols perquè fa la sensació d’estar escassament cuidat el, un temps, fou bonic i superb edifici.