“El Cor La Trompeta de la Cooperativa La Lleialtat Sansense”, 1880-1916

A continuació us deixem un seguit de lletres de cançons que es cantaven al Cor La Trompeta de la Cooperativa La Lleialtat Sansense. Agraïm a l’Albert, besnét de Josep Amigó Pujadas, mestre del cor de 1880 a 1916, que recollís aquest fragment d’història oral i ens el fes arribar. Algunes d’elles tenen gran significat històric, ja que se situen i parlen de fets com La Setmana Tràgica o dels valors cooperatius. D’altres son alegres divertiments de l’època, que els i les músics i cantaires s’encarregaven de donar un to picant durant les actuacions.

Una sortida del cor “La trompeta” de la Cooperativa La Lleialtat Santsenca pels volts de 1910.

Guerra, guerra clama (2)

la nostra nació.

Guerra, guerra

per omplir el sarró.

Vinga matar homes

essent tots gemrans

per omplir la bossa

de quatre farsants.

Volent conquistar-ne

lo que és conquistat.

Si aixó en Prim ho veia

els xafaria el cap.

Ara ja ho veiem

que en realitat

no hi ha bandera

de la Llibertat.

Perquè aqueixos homes

que porten l’estat,

l’han tirat a terra

i l’han rebregat.

Quan la canalla no té pa

la canalla, la canalla.

Quan el govern no té rals

del poble arrenca els queixals.

Ara ens han posat

“servici” obligatori. (2)

Ens l’han posat

per fer més gros el nyap.

Així d’aquesta manera

tindran els homes i “quartos”.

Serafina, Serafina,

i recomanacions grosses

les tindran a cabassos,

Serafina, Serafina,

vaija un bullit.

Protestem d’aquestes garanties,

voluntaris desitgem que siguen,

d’aquesta manera hi haurà

més llibertat.

Serà igual el ric i el pobre

i es veurà la voluntat.

Ja no estem per més comèdia

que el poble es cansa

de fer tant l’ase.

Sarasa.

Perquè avui

ja s’atreveixen

“hasta” pegar-nos (fins a)

dintre de casa.

No ens ho volen pas dir (2)

però ja ens ho pensem,

martingala va ser

comprada amb molts rals

portada

pels governs liberals.

Ja ho veieu ciutadants

quins governs més farsans,

lo nostre no ho saben guardar

i lo dels altres volen pispar.

Ja hem arribat

a l’última pregunta

i estem cansats de mals governs.

En volem un que porti “gorrofrigio”

i d’aquests “modus” de cara al progrés anem.

Ai poble, ai poble,

als pensaments unim-ne

unim-ne. (2)

Unim els nostres cors,

rendim els nostres tributs,

tributs d’amor i gratitud.

A nostre Espanya

hi ha un gran engany.

Cantem tots amb unió:

endavant Visca la Federació!

Democràcia i Llibertat! (2)

Llibertat!

D’escorpins dragons i aranyes

ja en comencem a estar tips,

que ens mantenen a l’espatlla

pagant sempre el pobre infeliç.

Com la ignorància és tanta

i abunda tant l’immoral

és de l’obrer l’ensenyança

des del bressol al treball. (2)

Maura que no ets tant valent

i això has demostrat,

que el valor et falta

i hem vist que ets un covard.

Covard!

Alarma, alarma!

Alarma ciutadants!

Endavant sense perdre temps,

vingui el barril de petroli

i directes als convents

a cremar aquesta llavor

de Mares de Déu i sants;

i de tot fer-ne foguera,

alarma republicans!

Ja hem arribat a la nit

que més alegria es viu

per sentir la cooperativa

que un cop a l’any surt a cantar.

Amb ànsia ens heu esperat

però satisfets quedareu

del nostre lluït repertori

que de seguida sentireu.

“Ladrón, ladrón”

hi haurà algú que potser ens digui,

“Ladrón, ladrón”

no canteu aquestes coses

que se “n’enterarà” tothom.

És el dia de Glòria assenyalat

que en surt La Cooperativa La Lleialtat.

I amb aquest nom comprendreu

que anem a tot arreu

sense orgull ni vanitat,

dient la veritat.

Les noies són boniques,

si bé us les mireu

en tenen una cara

com la Mare de Déu.

Però les desfiguren

aquest “ditxós” pentinat

talment sembla que portin

botifarres al cap.

Una peixatera “guapa”

un cas gros li va passar,

que en arribar-li el peix de fora

un a l’ull l’hi va saltar.

Diuen que no era peix blau

ni d’escata tampoc,

diu que era llefiscós

amb un punt tot vermellós.

Diuen que n’era una pixota,

la que l’ull li va estropellar

i té por per més que xanquet sigui

quan amb ell li arriba de l’art.

Hi va haver un eclipsi el 1912

que l’Europa “entera”

va dar que parlar.

També una xicota,

vídua i bufoneta,

que de tant capficar-se

diuen que es va inflar.

Té un astròleg molt jove

que li va ensenyar, tralalà,

i que al “quarto” on estudien

tot remenà, tralalà,

perquè diu que vol trobar

una ullera que té allà,

la que el dia de l’eclipsi

ella va mirar.

Jo conec un retratista

que viu sota el principal,

va retratar una modista

del “tamanyo” natural.

I al cap de vuit o nou mesos

el jove molt agraït

va anar a la modista

a buscar el retrat petit.

Jo en conec un jove xato

que no està molt lluny d’aquí,

que comença a tenir ganes

de deixar de ser fadrí.

Més no ens pensem que es xato

tenint dones pel voltant,

que amb la ferum de femelles

el nas se li va estirant.

A les reines de les places

també les han enredat,

han fet reina de les reines

la més lletja que han trobat.

Està vist i és ben clar

que la bellesa no hi val,

s’han de rendir favors

en algun d’aquests “concejals”.

La Trompeta en protesta!

I tots n’hem de protestar,

la de Sant la guanyavem

i així l’acte ens varen robar.

One thought on ““El Cor La Trompeta de la Cooperativa La Lleialtat Sansense”, 1880-1916

  1. Pingback: Fotografia històrica del cor « Recuperem La Lleialtat Santsenca

Leave a Reply