29/04 | Documental & debat «Pan Seco»

Dijous 29 d’abril, 19h
Entrada gratuïta amb reserva prèvia aquí

Un fervorós ancià fa cinquanta-vuit anys que construeix una catedral
amb les seves pròpies mans a la recerca de la pau divina però, amb el final dels seus
dies cada vegada més a prop, la realitat material no se li presenta tan dolça.

L’any 1961, després de ser expulsat del monestir on havia ingressat com a monjo set anys abans, Justo Gallego adquireix un llibret sobre catedrals i castells i es decideix a construir una Catedral en honor a la Verge del Pilar al seu poble natal, a les afores de Madrid.

Compaginant l’ascetisme i la rectitud moral del monjo amb la imaginació de l’arquitecte i la manya del paleta, Justo, als seus 93 anys, recorre un camí espiritual poc convencional. Al seu costat, Àngel López, ex artiller, porta més de vint anys ajudant-lo.

El documental «Pan Seco» retrata el dia a dia en aquest peculiar espai de l’extraradi deMadrid, que tintat de surrealisme, va endinsant-se en la psique de dos personatges ambivalents que conformen un estrany microcosmos en equilibri amb la «Catedral de la Fe».

Col·loqui obert amb el públic després de la projecció.

Direcció: Román Cadafalch i Cadhla Kennedy
Duració: 75 minuts
Idioma: castellà
Any de producció: 2020
*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19*

26/03 | Las Mirillas presenten curts de cinema participatiu

Divendres 26 de març, 18.30h
Entrada gratuïta. Inscripció prèvia aquí

Las Mirillas, col.lectiu audiovisual per a la transformació social, presenta una sessió doble de curtmetratges de cinema participatiu realitzats als projectes «Barrifilms» amb la Troca de Sants i «Fem cine des de dins» amb dones del centre penitenciari Brians 1.

18.30h. «Barrifilms. Correspondències»— 

Aquest curtmetratge és el resultat d’un procés participatiu de creació audiovisual. Un relat epistolar construït amb els telèfons mòbils a partir de les temàtiques acordades en grup a les sessions en línia amb un grup intercultural i intergeneracional de La Troca – Escola Comunitària de Formació Permanent.

19.30h. «El meu cos parla»—

És el treball audiovisual resultat del taller de narratives «Fem cinema des de dins», realitzat conjuntament amb dones del centre penitenciari Brians 1 a Barcelona. Presentarem el vídeo de l’últim taller sobre sexualitats i altres peces audiovisuals creades en edicions anteriors del taller.

A partir dels 16 anys
Organitza: Las Mirillas. Associació Cultural. Amb el suport de La Lleialtat Santsenca
*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19* 

4 i 11/03 | Cinefòrum –Espai Feminista de Sants

Dijous 4 i 11 de març, 19h
Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria aquí

L’activitat forma part del programa «La Lleialtat té nom de dona»,
el cicle d’activitats que la Lleialtat organitza amb motiu del 8M.

Dins del programa d’activitats amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’Espai Feminista de Sants ha organitzat un programa de cinefòrums que vol donar protagonisme a pel·lícules que visibilitzen el paper de dones valentes per reflexionar sobre com afrontar la vida des d’una perspectiva feminista.

*Consulteu les mesures de seguretat i prevenció de la Lleialtat amb motiu de la covid-19* 

—PROGRAMA—

Dijous 4 de març, 19h—
«Los espigadores y la espigadora» (França, 2000, 82 min)
Direcció: Agnès Varda

Un documental dirigit per Agnès Varda, en el que la directora recorre el camps i les ciutats de França per trobar-se amb espigoladors, recol·lectors i gent que busca entre les escombraries.

Per necessitat, o per pur atzar, aquestes gents recullen els objectes rebutjats per uns altres. El seu món és sorprenent. I la directora, a la seva manera, és també una espècie d’espigoladora que selecciona i recull imatges d’aquí i d’allà.

Dijous 11 de març, 19h—
«Solas» (Espanya, 1999, 95 min)
Direcció: Benito Zambrano

Maria malviu en un fosc apartament d’un barri miserable, treballa eventualment com a noia de la neteja i, gairebé amb quaranta anys, descobreix que està embarassada d’un home que no l’estima. La seva solitud és tan gran que només troba consol en la beguda.

La seva mare, que ha consumit la seva vida al costat d’un home violent i intolerant, no té ni tan sols el consol de tenir-la a prop. Amb motiu de l’ingrés del seu marit en un hospital, la mare visita a Maria al seu apartament i coneix a un veí vidu que viu amb el seu gos. La relació que s’estableix entre aquests tres nàufrags alleuja les seves solituds i deixa una porta oberta a l’esperança.